L’hotelet del senyor Paradís

10 07 2017

Font: Eva Vàzquez – El Punt Avui.

  • L’hotel Empúries va néixer com un quiosc per servir refrigeris als arqueòlegs i ha acabat sent un referent dels orígens del turisme.
  • Continua sent l’únic edifici permès a la platja del Portitxol, transformat en un spa amb certificat ecològic.
Restaurant Villa Teresita Hostal Spa Empuries

La primera estructura de l’hotel, quan era només el restaurant Villa Teresita.
Foto: Lucien Roisin.

Més conegut com “el Gambo”, sobrenom que havia heretat del seu pare, probablement per la dedicació familiar a la pesca o la cuina d’aquest crustaci, Josep Paradís i Ramis (1887-1966) ja regentava la coneguda fonda del Centre de l’Escala, al carrer Joan Massanet, quan va ensumar el negoci que podria treure de les pedres d’Empúries el dia que l’arqueòleg Emili Gandia va entrar a la seva pensió sota una pluja torrencial per fer-hi nit. Era el 19 de març de 1908, i al cap de quatre dies començaven les primeres excavacions sistemàtiques a la Neàpolis. Quan l’octubre de l’any següent els arqueòlegs van descobrir l’Esculapi, el senyor Paradís ho va veure clar: tants homes treballant a pic i pala en aquell erm, per més que els assistissin els déus, necessitarien de tant en tant un refrigeri terrenal. Així va néixer l’hotel Empúries. De fet, al principi, no era altra cosa que una mena de quiosc, tot emblanquinat i amb un petit porxo perquè els expedicionaris s’hi arreceressin a l’ombra quan paraven per esmorzar o per dinar. N’hi ha qui diu que en Gambo el va obrir el mateix any que va casar-se amb Teresa Bosch, el 1909, i que per això va batejar-lo com Villa Teresita, denominació romàntica (com podia haver-ne dit Villa Cariño o Villa No Me Olvides, com bromejava un humorista d’El Borinot) que potser només indica qui era la veritable encarregada dels fogons. N’hi ha d’altres, en canvi, que asseguren que l’estructura bàsica del futur hotelet (és a dir, quatre posts per aguantar dret un sostre) ja hi era el 1907, abans i tot que Josep Puig i Cadafalch hi enviés els arqueòlegs de l’Institut d’Estudis Catalans a buscar proves genètiques concloents del nostre ADN grec. I encara n’hi ha uns quants que sostenen que ni una cosa ni l’altra, sinó que l’hotel Empúries és una creació tardana i sorgida justament de la promoció politicoturística que la Mancomunitat impulsaria a partir de 1913 al voltant de les troballes del jaciment, amb l’edició de la primera Guia ilustrada de las ruinas de Ampurias y Costa Brava catalana, escrita pel director de les excavacions, Manuel Cazurro, i il·lustrada amb fotografies de Josep Esquirol. Saber la data exacta gairebé no té cap importància, excepte per confirmar que Villa Teresita va convertir-se en una espècie de perla dòrica encastada en una platja solitària amb vistes al golf de Roses que atreia tota classe de visitants, fins que van arribar a ser tants, que Josep Paradís va decidir afegir-hi un pis més per transformar aquell restaurant de campanya en alguna cosa semblant a un hostal, i uns anys més tard va ampliar-lo amb un altre cos, també amb finestres balconeres orientades al mar, i va canviar-ne el nom pel d’hotel Empúries perquè tothom apreciés que la cosa havia agafat entitat, encara que per a la immensa majoria de la gent no va ser mai ni Villa Teresita ni hotel Empúries, sinó simplement cal Gambo.

Estiuejants prenent el sol a les dunes, davant l’hotel, als anys vint.
Foto: Lucien Roisin.

La fama que guanyaria sobretot a les dècades dels vint i trenta, quan va afrontar les reformes més ambicioses, incloent-hi un camp d’esports, s’ha d’atribuir a la tenacitat del senyor Paradís, que va aconseguir que ningú es recordés del xalet Bellesguard que el doctor Rossend Pi, estret col·laborador de Puig i Cadafalch, ja oferia el 1898 als estiuejants desitjosos de prendre els reconfortants i novíssims banys de mar. No ha quedat gaire memòria d’aquest xalet; en canvi, el Gambo és referit en nombroses cartes i memòries dels intel·lectuals catalans de l’època, i no sempre per dir-ne bé. Caterina Albert, emparentada pel que sembla amb Josep Paradís, tenia per costum enviar a la seva fonda tots els prohoms barcelonins que invitava a visitar la colònia grega, i més d’una vegada s’hi va enganxar els dits. “El Gambo procedí amb una tacanyeria, amb una mesquinesa, que encara ara me fan pujar els colors a la cara”, escrivia a l’editor Francesc Matheu el 1930 per disculpar-se d’alguna de les indiscrecions que formen part de la llegenda d’aquest personatge. Aurora Bertrana, en les seves memòries, li atribueix un passat de contrabandista i monàrquic que poc favor va fer-li l’estiu de 1936, quan els anarquistes van ensenyorir-se de l’hotel i van deixar aïllats uns quants hostes il·lustres, des de la mateixa Bertrana al mecenes i col·leccionista Manuel Rocamora. Aquesta és una de les particularitats que millor expliquen l’estima que la gent del país (desenganyem-nos, tenim somnis barats) professa per aquest hotelet solitari enfront d’establiments també històrics com ara la Gavina de s’Agaró o el Trias de Palamós: la seva falta de glamur internacional. Els hostes de cal Gambo eren Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, mossèn Josep Gudiol, Pere Bosch Gimpera, Josep Carner, Carles Rahola, Aurora Bertrana, Màrius Aguilar, Josep Pla… fins i tot un jovenet Salvador Dalí, que el 1918 va anar-hi convidat per la família Gorgot per a l’homenatge a la poetessa Andrée Bruguière, que acabava de publicar Dans les ruines d’Ampurias. Hollywood, afortunadament, no hi tenia tirada.

De quiosc a spa
Tot i les successives reformes , l’hotel, transformat en spa, continua sent una preciosa anomalia. Conserva el cos antic de l’edifici, que hi dóna un característic aire colonial, i mobles, rajoles i porticons d’antany s’han adaptat a l’estètica minimalista d’un establiment modern atent als detalls historicistes, com ara els ventiladors d’aspa. És l’única construcció en una zona protegida, com una relíquia no pas menys valuosa que les ruïnes que l’envolten.




Il·lumina i oxigena la teva pell

9 05 2017

Com ja els vam anunciar, estem contents de tenir a les nostres mans una línia de cosmètica especialment dissenyada per a les necessitats dels nostres clients. L’objectiu és aconseguir una pell nodrida, cuidada i amb llum, tot i no dormir tant com necessitem o no poder tenir cura la nostra alimentació tant com voldríem.

spa hostal empuries

Seguint la nostra filosofia d’empresa i de vida, els productes són 100% naturals i molts d’ells procedents de l’agricultura biològica, i el més important, d’una excel·lent qualitat.

A l’Spa li ensenyarem a utilitzar els productes de l’Hostal Spa Empúries cosmètica natural d’una manera fàcil i efectiva i així vostè podrà continuar el tractament a casa:

  • Primer li aplicarem l’emulsió netejadora de roses i bambú que elimina amb suavitat la brutícia i les impureses de la pell, deixant la cara radiant, neta, fresca i molt suau.
  • Posteriorment aplicarem la mascareta segons el seu tipus de pell:
    • La mascareta amb argila blanca (assecada al sol 100% natural) adequada per a pells seques, sensibles i madures, deixa la pell hidratada i neta, il·lumina la cara.
    • La mascareta amb argila verda (assecada al sol 100% natural) adequada per a pells grasses, mixtes, amb problemes d’acne, deixa la pell lliure d’impureses, neteja el porus en profunditat i matifica la pell.
  • Retirem la mascareta fent un agradable massatge per aconseguir un efecte exfoliant.
  • Per calmar la pell apliquem el tònic d’aigua de rosa damascena que ofereix a la pell una frescor immediata i ajuda a prevenir els signes de l’edat.
  • A continuació li aplicarem el sèrum intensiu amb àloe vera, un gel lleuger i refrescant que reafirma, regenera i repara la pell en profunditat.
  • Finalment li aplicarem la crema que més s’adapti al seu tipus de pell:
    • La crema de magrana està creada per reafirmar i enfortir la pell, minimitzar i prevenir les línies d’expressió i altres signes de l’edat.
    • La crema de roses i bambú és molt recomanable per a pells sensibles.

Si ho desitja, podrà adquirir tots els productes per a continuar a casa, conjuntament amb un dossier d’instruccions de com utilitzar-lo i explicant-li les propietats de cada un dels productes i petits trucs de bellesa per reduir bosses i ulleres.

Animeu-vos a cuidar la seva pell amb la línia de cosmètica natural exclusiva de l’Hostal Spa Empúries! A més, aquest mes oferim una promoció especial. Consulta-la aquí.





La màgia del ioga

31 03 2017

Recordo unes vacances a Formentera amb unes amigues. Cada dia a trenc d’alba sortia córrer pel camp, i cada dia en tornar, em trobava la Natàlia que també havia matinat i estava fent la seva pràctica de ioga al pati. Llavors jo no sabia què era el ioga, però des del primer dia em vaig quedar observant bocabadada. La fluïdesa i elegància dels moviments i, el fet de veure-la tan immersa, centrada i resplendent, em va seduir immensament.

hostal-spa-empuries

No cal dir que tornant de vacances em va faltar temps per anar a la meva primera classe de ioga. La recordo clarament. Tan sols el primer savasana ja em va atrapar, estirada a l’estora, mentre l’Emma, que dirigia la classe, ens guiava per observar la respiració i començar a afluixar tot el cos. Es tractava d’un canvi d’enfocament cap a allò que estava sentint amb cada postura i amb cada respiració. Aquest girar la mirada cap endins i interessar-me per la naturalesa interior, va produir efectes immediats en el meu estat d’ànim. Brutal!

Quan practiquem ioga, cada postura, cada moviment, cada respiració, és una experiència que vivim amb plenitud, i ens permet refinar la nostra percepció, copsant i sentint cada vegada sensacions més subtils.

La màgia d’observar les sensacions és que la ment s’aquieta, perquè quan ens enfoquem en l’experiència, estem en l’àmbit sensitiu, en l’àmbit del cos. I aquesta purificació de la percepció ens permet accedir a nivells de realitat més subtils, veient allò que normalment no veiem.

El ioga és un procés d’autoconeixement íntimament lligat a un procés d’autotransformació. Ens ajuda a canviar la nostra qualitat, refinant-la i elevant-la. Accedim a experiències i realitats noves i més subtils, que ens mantenen totalment interessats en la recerca, preguntant-nos què hi ha més enllà, quina és la nostra veritable i més profunda naturalesa. L’aprenentatge és vivencial i participatiu, no teòric o mental i cada nou descobriment ens situa més en el cos com a eina de coneixement i comprensió del món, ens aporta claredat reduint el soroll mental, i augmenta el nostre sentit​ d’unitat, de pertinença i d’integració.

El ioga és l’aquí i ara, sense filtres. I per això tornem una vegada i una altra a l’estora de ioga.

A l’Hostal Spa Empúries realitzem classes de ioga setmanalment i programes específics, tant per a clients que s’allotgen a l’Hostal Spa Empúries, com per a persones interessades únicament en el ioga.

Consulta els horaris de les classes de ioga i els programes específics que organitzem cada mes.

Sònia Isart (Professora de ioga de l’Hostal Spa Empúries).





Garotes, l’estrella d’hivern

21 02 2017

Garotes, grotes, garoines, eriçus,… cada poble de la costa li posa nom a aquest particular aliment del mar que delità al mateix Dalí qui el degustava enfilat a les roques de Port-Lligat.

Sovint penso en qui deuria ser el primer pescador que es va atrevir a desafiar les seves punxes amenaçadores només seguint la intuïció de que allò embolcallava un magnífic tresor taronja que canvia de mida en funció de la fred i la influència de la lluna. Tanmateix recordo de petit a les mateixes escarpades caletes que voregen l’Escala i més, enllà al cap de creus, com tiraven la gambina (un peculiar estri de pesca gairebé desaparegut) plena de garotes escapçades per cridar l’atenció de guiules i serrans amb els que després fèiem fritures i sopes. I recordo també els febrers a les roques amb aquelles canyes llargues, el pa, la mantega y les grotes, el gran àpat del hivern!

Com tot allò que es de temporada ens agrada molt servir-vos garotes al restaurant gastronòmic de l’Hostal Spa Empúries, el Villa Teresita. Les garotes no són bones tots els dies, han de traslladar-se per créixer, i després d’una llevantada cal que passin uns dies abans les collim. Igualment com els afecta el mar els afecta la lluna que les fa ser més o menys carnoses. Serà en funció de totes aquestes variables, que el nostre pescador qui les recull de manera artesanal i amb total respecte cap l’equilibri de l’ecosistema marí que us les oferirem.

Les servim al natural, per a que gaudiu en plenitud del producte ric en sabor y en iode, un complement perfecte i us recomanarem que l’acompanyeu amb les estrelles dels escumosos naturals de les nostra carta de vins.

Rafael Camps
Relacions públiques i cap de Restauració de l’Hostal Spa Empúries





Begudes Detox

31 01 2017

Passades ja unes setmanes del Nadal, una època que hem gaudit i compartit amb els familiars, amb els amics, amb els companys de treball, i també època d’excessos, de menjars copiosos i de brindar amb alcohol durant dies continuats…, arribar el moment de posar remei a tot aquest excés que té conseqüències en el nostre cos.

No és estrany que al llarg d’aquestes últimes setmanes després de les festes ens trobem sense ganes de menjar i amb sensació de pesadesa. Aquesta és la conseqüència d’haver menjat i begut de més durant els últims dies de l’any. Les sensacions s’incrementen si, a més, la resta de l’any mantenim un estil de vida saludable.
Podem ajudar a baixar aquets quilos de més tornant a recuperar la dieta habitual i complementant-la amb begudes detox naturals.

És preferible prendre aquestes begudes pel matí, si no estem molt acostumats a prendre aliments crus, ja que per la tarda el sistema digestiu es va ralentitzant i la digestió podria ser més dificultosa. Es poden prendre a temperatura ambient o mínimament refrigerats, però sempre tenint en compte que s’han de prendre el més ràpid possible desprès de la seva elaboració, per tal de que no perdin les seves propietats.

Els hi proposem algunes receptes de begudes detox:

1. Suc verd depuratiu i antioxidant
Ingredients: 5 cm de api, 1 cogombre, el suc d’una llimona, una cullerada de postres de gingebre rallat, un bol d’espinacs frescos, 3 pomes i una cullerada sopera de julivert fresc picat. Netegem tots els vegetals i els passem per la liquadora amb un mica d’aigua, si ens queda molt dens haurem d’utilizar desprès un colador. El suc de la llimona i gingebre es pot afegir al final, el nivell de dolçor dependrà del tipus de poma escollida.
Propietats: Còctel de vitamines i minerals, oxigenant de la sang, regula el transit intestinal i es un xut d’energia.

2. Suc bàsic detox
Ingredients: pastanaga i api, o poma i api o pastanaga, poma i api amb una cullerada de postres de pols de Clorel•la. Netegem i pelem els ingredients i els passem per la liquadora en les quantitats que vulguem, afegim una cullerada de pols de l’alga Clorel•la a cada got i barregem bé.
Propietats: Aquest suc el podem utilitzar si durant la tarda tenim ganes de picar o menjar molt dolç, a més el seu contingut en alga Clorel•la fa que sigui molt detoxificant.
Esperem que els hi agradin!

Equip de l’Spa del Hostal Spa Empúries





Pollo rustido a la catalana

20 12 2016

Llega la Navidad y el frío, y también los calurosos encuentros con amigos y familiares. En las casas catalanas se celebra la noche buena (nit de Nadal), el día de Navidad y también San Esteban (Sant Esteve) dónde la tradición manda hacer comidas de aprovechamiento con las sobras, como el caso de pollos, capones y pavos que han sido los protagonistas de los fastos navideños.

Y es que el Pollo a la Catalana es un plato estrella en todas las casas.
Para cocinar este plato vamos a necesitar: 1pollo, 2 tomates, 2 o 3 cebollas, 1 cabeza de ajo, 1 puñadito de ciruelas pasas, orejones y piñones. 1 rama de canela, 1 vaso vino rancio, 2 vasos de caldo (a poder ser de escudella, una sopa también típica para estas fechas. Un caldo de pollo y verduras también nos iría bien), 300 gr de butifarras, sal y pimienta.

Empezaremos marcando las butifarras cortadas en rodajas y el ajo. Le añadiremos las frutas pasas, la canela y los piñones y dejaremos que echaremos ½ vaso del vino rancio dejando que reduzca un poco. Reservamos esto a lo que vamos a llamar relleno.

Vamos a salpimentar el pollo que, sin haber sido deshuesado, lo hemos vaciado de entrañas. Rellenaremos el pollo con todo “el relleno”, valga la redundancia y que en catalán llamamos “farça”. Habrá que coser el pollo de manera que el relleno no se escape.

Marcaremos el pollo en una cazuela. Pocharemos la cebolla cortada en juliana junto con el tomate. Volvemos a poner el pollo, añadimos el resto del vino y los 2 vasos de caldo. Tapamos y lo dejamos en el horno durante 1 hora a 170ºC.

Para servirlo lo dejaremos templar, trocearemos y serviremos junto con el relleno y la salsa que habrá quedado como fondo de cocción en la cazuela.

A este plato le va bien todo vino ligero, pero un buen espumoso sea cava o ancestral es el maridaje ideal! Como no, el postre perfecto son unas neulas y turrón, que estamos en Navidad!

Leo Farias
Jefe de cocina del Hostal Spa Empúries





Jardins de l’ Hostal Empúries

7 11 2016

Jardins de l’ Hostal Empúries

El mar, les dunes, la vegetació adaptada a resistir la sequera i la salinitat, la tramuntana, el fred de l’ hivern , la calor de l’ estiu…. El paisatge d’ aquest racó de la Costa Brava i les condicions climàtiques i humanes que l’ han esculpit són la inspiració dels jardins de l’ Hostal Empúries.

Una part dels jardins son l’ embolcall de l’ edifici i per tant exposats a l’ entorn. Els jardins que queden entre murs estan més protegits i tenen un caire de pati.

Així trobem en la façana de mar, just darrere la duna , el jardí que ocupa més superfície . Es tracta d’ un traçat geomètric que omple l’ espai en forma de u que fan les parets de l’ edifici. L’ eix centrals és una camí que es troba creuat per camins transversals, de manera que la gent es pot desplaçar de diferents punts de l’ edifici a uns altres i cap a l’ exterior. En cada cruïlla hi ha una font quadrada de marbre.

Les plantacions estan distribuïdes en franges irregulars i les espècies triades segons la seva resistència a les condicions de sequera, salinitat i qualitats estètiques. Moltes d’ elles són autòctones : llentiscle, lavandes dentades, romaní, murtra, limoniastre ,aladern de fulla estreta, etc, però també trobem algunes plantes exòtiques que s’ adapten bé aquestes condicions i ens donen un punt de color quan no n’ hi ha d’ altres que ens el puguin oferir. No hi ha cap problema en utilitzar-les sempre que sapiguem segur que no es tracta d’una espècie invasora.

Moltes plantes son aromàtiques , quan passegem prop d’ elles podem sentir les seves olors . En dies de sol, els olis essencials del romaní , la lavanda i d’ altres, perfumen l’ ambient amb més intensitat.
A l’ombra d’ un bosquet de pi blanc i pi pinyoner hi ha el jardí de l’spa. Aquests està composat per unes dunes de formes orgàniques que d’ alguna manera estan traçades segon l’ espai que deixen lliure els troncs dels pins. Les dunes estan plantades amb plantes de semi ombra i el sotabosc cobert amb un encoixinat vegetal que son les restes triturades de la poda dels pins. És un espai molt agradable a l’ estiu.

Ja entre murs trobem el pati de les fonts que ocupa la part del mig que deixen els dos passadissos exteriors que connecten les habitacions spa. L’ eix central està ocupat per les fonts i els laterals per la vegetació. Al estar més arrecerat s’ han pogut plantar espècies més exòtiques ( Au del paradís, verònica, agapants) que li donen un caire d’ exuberància i color a l’ estiu quan la vegetació autòctona es troba en ple repòs estival. Els llentiscles però tornen a estar presents ja que són l’ arbust principal.

El pati de les palmeres i l’ hort es troben de costat però son clarament dos espais separats.
L’hort esta format per unes jardineres rectangulars i elevades de vímet trenat que permeten el cultiu d’ aromàtiques i verdura per a la cuina .
El pati de palmeres combina rectangles de paviment amb rectangles de tapissants . Les palmeres són les principals protagonistes i a la seva ombra creixen les esparregueres de jardí i els agapants entre d’ altres.

Els jardins es van començar a plantar l ‘hivern del 2009 i podríem dir que la primavera del 2010 va ser la de la primera crescuda. Els jardiners que el vam plantar i l’ hem estat cuidant aquest set anys hem tingut la immensa satisfacció de veure com creix i va marcant la seva personalitat. Al principi els arbusts , per exemple els llentiscles , son de mida petita i les plantes de creixement ràpid i floracions vistoses, com ara la lavanda, ocupen tot el protagonisme. A mesura que passa el temps, els llentiscles van prenent cos ocupant el seu espai i agafant més protagonisme. Aquesta és l’
evolució natural i d’ aquí la importància de triar bé les espècies i preveure el seu desenvolupament. Malgrat tot a vegades no tot surt segons el previst i aleshores cal rectificar, com quan una planta no s’ adapta prou bé i cal canviar-la. O altres vegades la natura ens regala una planta imprevista que combina millor del que mai hauríem imaginat. Cal saber observar i deixar espai a la natura , acceptar els imprevistos i rectificar si cal.
Una altre aspecte important de l’ hostal son les cobertes vegetals. La seva funció és la d’ ajudar en l’ aïllament tèrmic de l’ edifici, protecció de la coberta, retenció d’ aigua i d’ alguna manera retornar a la natura el que se li ha pres creant un nou espai de vida. Estan plantades amb diferents espècies de Sedum ja que són unes plantes molt adaptades a les condicions de sequera i a viure en poc gruix de terra. Val a dir que les condicions de sequera experimentades els últims estius i la impossibilitat de fer regs de suport , han fet que la vegetació de les cobertes hagi anat evolucionant cap a una mena de comunitats d’ herbes que formen un tapís verd en èpoques humides i queden seques a l’ estiu només deixant el verd d’ algun Sedum.

Entenem el jardí com un ésser viu que creix i evoluciona. Potser a vegades cap on no havíem previst, però cal ser flexibles i valorar en positiu els ” imprevistos” de la natura. Pensem que cal treballar en el camí que ens marca i no intentar anar-hi en contra .
Les plantes i tota la biodiversitat que hi habita fan que el jardí sigui un espai agradable per les persones que hi fan estada o hi treballen i si mirem amb més profunditat, és tot un món.

Mercè Trias i Tolosa
Tènic especialista en Jardineria

http://www.estudidejardineria.com/ jardins-hostal-empuries_02